Situat en ple cor del Parc Natural de la Serra Espadà, a 495 m. sobre el nivell del mar,
als peus del Pic Espadà (1099 m.), Aín és un acollidor poble de 168 habitants, que conserva tot el sabor dels pobles de muntanya.

Està emplaçat en una càlida foia, guarnida per xicotetes hortes de fruiters i hortalisses. Rodejat de sinuoses i escarpades muntanyes de rodeno, amb una rica i atapeïda formació boscosa de sureres i pins.

Aín ens oferix un bell i encantador paisatge que invita al visitant a descobrir-lo, assaborir-lo i disfrutar-lo intensament.

El clima és temperat, suau i subhumit al llarg de la major part de l'any, si bé, és cert
que durant els mesos de desembre i gener es poden donar temperatures prou baixes, sent
molt fàcil arribar a veure la neu en les muntanyes veïnes, i inclús, en el mateix nucli
urbà.

En definitiva, Aín és un regal per als sentits.

L'accidentat relleu del seu emplaçament, desplegat sobre les faldes circumdants del
Pic Espadà, ha configurat la seua peculiar identitat urbanística que encara conserva
l'arreplegament,i senzillesa de la vida rural, amb empinats i estrets carrers d'ascendència
moruna, on sol i ombres juguen al voltant del blanc de les cases.

L'Església Parroquial, del segle XVIII, presidix el monticle sobre el qual s'assenta la
població, dedicada a Sant Miquel, presenta una nau amb columnes estil corint, capelles
laterals i volta de canó. Antiga mesquita en l'època àrab, al seu voltant es van anar construint els carrers. Destaca la Torre de Carreus (Silleria) sobre el conjunt. En el
seu interior, un llenç de Sant Ambròs del segle XIX, és peça atractiva.

El Calvari del segle XVIII, pintoresc en la seua ubicació, rodejat d'un bosc de sureres,
conté en l'interior de l'ermita una imatge del Crist i en l'exterior un atri amb tres arcades.

Destacar també el Llavador Municipal, amb un mirador habilitat sobre el cup (salt de l'aigua)de les restes d'un antic molí fariner, El Molinet, propietat del Duc de Medinaceli, oferix una de les vistes més boniques de l'horta, del riu i de la font de Sant Ambròs.

A la vora del riu Anna, un ample arc emmarca la Font de Sant Ambròs que brota als peus d'un
retaule de ceràmica amb la imatge del Sant. I baix l'ombra dels oms, els paellers i unes quantes taules. Lloc ideal per a acampar.

Situats en la Solana, Els Corrals, formats per arcades i un pati interior, antigament s'utilitzaven per a guardar els animals o com a magatzematge de les collites de temporada, que després s'assecaven (figues) o trillaven (blat) en les Eres. Més recentment els Corrals
servien per a guardar els ramats dels pastors aragonesos transhumants.

Barranc de la Caritat cap a dalt trobem les restes dels Molins Hidràulics de Farina , moguts per l'aigua, representen el testimoni històric de l'esforçada indústria artesanal dels habitants d'Aín.
El Molí de L'Arquet i el Molí de Dalt (de Guintza o d'Enrique) encara es troben en bon estat, restaurats amb encertat gust com a cases d'estiueig pels seus propietaris.